Tècniques d'Escolta Activa aplicades al Diàleg Afectiu amb Alumnat.

 

Com millorar la comunicació: les 4 passes de la comunicació no violenta

No sempre és fàcil entendre’ns amb joves o infants. El dia a dia, el cansament, les presses o els conflictes propis de créixer poden fer que acabem parlant-nos amb retrets, crits o silencis incòmodes.

La comunicació no violenta ens ofereix una manera diferent de relacionar-nos: més conscient, més respectuosa i més empàtica.

No es tracta d’evitar els conflictes, sinó d’afrontar-los sense fer-nos mal.

---

1. Expresar el que passa sense jutjar

El primer pas és explicar què ha passat, de manera concreta, sense etiquetar ni acusar.

❌ “Sempre fas el mateix”
❌ “Ets un desastre”

✅ “Quan arribes tard i no m’avises…”

Parlar des del “jo” (com em sento i què necessito) obre el diàleg. En canvi, parlar des del judici sol provocar defensa, enuig o bloqueig. No cal estar d’acord, però sí poder continuar parlant.

---

2. Identificar i expressar les emocions

Posar nom a les emocions és clau per entendre’ns millor.

No és el mateix dir “em sento malament” que dir “em sento cansat, preocupat o frustrat”.
Com més ampli és el nostre vocabulari emocional, millor ens comuniquem.

A més, quan expressem les emocions:

• baixen d’intensitat,

• ens ajuden a autoempatitzar-nos,

• i faciliten que l’altra persona ens entengui.

Acompanyar infants i adolescents a posar nom al que senten és una gran eina educativa.

---

3. Expressar les necessitats

Darrere de cada queixa hi ha una necessitat no satisfeta.

Quan diem:

“No m’escoltes”

En realitat estem dient:

“Necessito sentir-me escoltat/da”

Si expressem les necessitats amb crítiques o acusacions, és menys probable que l’altra persona ens tingui en compte. Les emocions ens indiquen si les nostres necessitats estan cobertes o no.

Un punt clau és recordar que:
👉 Les emocions són responsabilitat nostra.
Els fets poden influir, però el que sentim depèn dels nostres pensaments i necessitats.

---

4. Fer una petició clara i respectuosa

Un cop hem expressat el que ha passat, com ens sentim i què necessitem, és important fer una petició concreta, no una exigència.

Alguns exemples:

• “Em podries dir què has entès del que t’he explicat?”

• “Com et sents amb això? Què necessites tu?”

Aquest tipus de peticions busquen connectar, afavorir l’empatia i trobar solucions conjuntes.

---

Per acabar…

La comunicació no violenta ens ajuda a:

• reduir conflictes familiars,

• educar en el respecte i l’empatia,

• donar exemple d’expressió emocional saludable,

• i construir relacions més sanes i conscients.

No cal fer-ho perfecte. Només cal tenir la voluntat de seguir parlant i escoltant-nos, fins i tot quan no estem d’acord.

Compartir Transformació Educativa a l'ESCOLA INSTITUT PINTOR JOAN MIRÓ

 

EL CEIPIESO Pintor Joan Miró. Identitat d'una escola-institut d'èxit.

 CEIPIESO Pintor Joan Miró

La promoció del benestar a l'educació. Construir la resiliència docent

 Treball Final del Curs Expert Universitari en Autoconeixement, Emocions i Diàleg al segle XXI organitzat per la Universitat de les Illes Balears. Abril-Juliol 2024. Títol propi de la UIB (15 ECTS)

Aquest treball final del Curs d’Expert Universitari s'emmarca en el context d'una formació superior, dirigida a professionals que aprofundir els seus coneixements i competències en la línia de l’autoconeixement, la gestió de les emocions i les habilitats socials en el context de les necessitats del segle XXI.

Com a professora de secundària amb especialitat en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual i amb 24 anys d'experiència com a docent, actualment desenvolupo tasques d'assessorament de formació a docents en la línia de Benestar educatiu i Convivència. La meva tasca principal és contribuir a la formació contínua dels docents, oferint-los eines i estratègies que els permetin millorar la seva pràctica educativa. Aquesta funció inclou el desenvolupament de competències específiques per a la gestió de la convivència i el benestar en l'entorn educatiu, així com la implementació de pràctiques restauratives i de mediació per resoldre conflictes de manera pacífica i efectiva.

La formació en competències socioemocionals és de vital importància tant per als docents com per als alumnes. Per als docents, aquestes competències són imprescindibles per gestionar el dia a dia a l’aula i garantir un entorn de benestar emocional i salut psicosocial per a tota la comunitat educativa.

Formar els docents i la comunitat educativa en la millora de la convivència és essencial per garantir relacions saludables i respectuoses. Això inclou la prevenció i resolució pacífica de conflictes mitjançant la convivència positiva i les pràctiques restauratives. La formació en habilitats de desenvolupament personal i de gestió emocional és clau per millorar el clima de l’aula i desenvolupar habilitats emocionals i socials tant en els alumnes com en el professorat.

Al Centre de Formació del Professorat de Palma, on actualment faig feina, desenvolupem una sèrie de temàtiques de formació docent, com són:

- Habilitats socials i emocionals per a professorat i alumnat: cohesió de grups, educació emocional, gestió de conflictes, etc.

- Benestar de l’alumnat i el professorat.

- Detecció i prevenció de situacions de risc (maltractaments, assetjament escolar), implementació de pràctiques restauratives i mediació, i millora del clima de l’aula.

- Actituds docents per al canvi de rol amb l'alumnat: escolta activa, empatia, assertivitat, congruència, consideració positiva i autoestima.

- Drets de la infància i de l’adolescència.

- Salut física i mental de l’alumnat i el professorat, incloent la prevenció, detecció i intervenció en problemes relacionats amb la salut, i la implementació de plans de convivència.

- Promoció d’hàbits i estils de vida saludables.

- Prevenció de riscos laborals.

- Valors democràtics, justícia, igualtat de gènere, desenvolupament de la cultura de la pau i

compromís.

La resiliència és una competència essencial en l'entorn educatiu, especialment en un context marcat per desafiaments i adversitats com els que s'han intensificat durant la pandèmia de la COVID-19. El professorat, com a guia i model per als alumnes, ha de ser capaç de gestionar l'estrès, superar obstacles i adaptar-se als canvis de manera efectiva. 

En concret, els docents ha de tenir estratègies per a:

1. La gestió de l'estrès: els docents s'enfronten a diverses fonts d'estrès, com ara càrregues de treball elevades, situacions de conflicte a l'aula o adaptació a noves tecnologies educatives. La resiliència els permet gestionar aquest estrès de manera constructiva i mantenir un equilibri emocional adequat.

2. L’adaptabilitat: el món de l'educació està en constant evolució, amb canvis legislatius,

innovacions pedagògiques i reptes socials emergents. Els docents han de ser capaços

d'adaptar-se a aquests canvis de manera flexible i positiva, trobant noves estratègies i

solucions davant les adversitats.

3. El modelatge: el professorat és un model per a l’alumnat, i la manera com gestionen els moments difícils pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament de la resiliència dels estudiants. Els docents que mostren una actitud resilient poden inspirar i motivar l’alumnat a superar els seus propis obstacles.

És per això que la formació en resiliència per al professorat és essencial per garantir un entorn educatiu saludable i propiciador de l'aprenentatge. Capacitar els docents per gestionar l'estrès, adaptar-se als canvis i mantenir una actitud resilient no només els beneficia a ells mateixos, sinó també a l’alumnat i a la comunitat educativa en general.

Haim Ginott, psicòleg i educador, afirma:

"He arribat a una conclusió esgarrifosa: jo sóc l'element decisiu a l'aula. És la meva actitud personal la que crea el clima. És el meu humor diari el que determina l'ambient. Com a mestre, posseeixo unpoder enorme: el de fer que la vida d'un nen sigui miserable o feliç... Puc ser un instrument de lesió... o de sanació."

CURS Intel·ligència artificial en educació (IBSTEAM 40 hores)

El primer i més important consell que li donaria a una professora que comença la seva carrera ara mateix seria que es formàs molt bé. 

La formació és, sens dubte, una eina indispensable en la nostra professió docent. Gràcies a una bona formació, el professorat desenvolupa la seva tasca amb seguretat i benestar. La formació ajuda a consolidar la vocació docent, si n'hi ha. I si no n'hi ha, la formació promou una major consciència de la tasca diària. Com més formació, més seguretat en un o una mateixa. Més eficàcia en la programació i avaluació. Millor autopercepció... En definitiva, la formació no té més inconvenient que la dedicació d'unes hores que ja formen part de l'àmbit personal, perquè normalment la formació es fa en hores que no són estrictament laborals. 

I jo mateixa, és clar, m'aplique aqust consell. 

Durant el primer trimestre d'aquest curs 24-25 he realitzat un curs anomenat "Intel·ligència Artificial en eduació". El curs, de 40 hores, ha estat facilitat per Miguel Àngel Peñalver, de l'IBSTEAM, i en general m'ha servit, en primer lloc, per descobrir més aplicacions, diferents de la IA Xat GPT, que ens ajuden a fer millor la feina docent. I en segon lloc també per prendre consciència dels avantatges i d'alguns inconvenients que té l'ús d'aquesta eina tan potent que ja forma part del nostre dia a dia. 

Aquest curs s'organitzava entor a 7 mòduls de continguts, amb diverses tasques de realització obligatòria. 

Mòdul 1: Introducció a la IA

Mòdul 2: Comunicació amb la IA (Pròmpting)

Mòdul 3: Cerca i creació de continguts educatius amb IA

Mòdul 4: Planificació i Disseny de Tasques Docents. 

Mòdul 5: La IA com assistent en el procés d'avaluació. 

Mòdul 6: Personalització de l'Aprenentatge i l'Atenció a la Diversitat amb IA. 

Mòdul 7: El futur de l'Educació amb la IA. 

Els meus treballs del curs: 

Mòdul 2. Tasca 1. Comparació XATBOTS. 
Mòdul 2. Tasca 2. Creació de PROMPTS. 
Mòdul 3. Tasca 1. Exploració de dues eines de generació de continguts. 

Mòdul 4. Tasca 1. Disseny d'una SA usant la IA. 
Mòdul 4. Tasca 2. Creació de sessions de classe amb IA

Mòdul 5. Tasca 1. Creació de materials per a l'avaluació amb eines d'IA. 

Mòdul 5. Tasca 2. Retroacció / Anàlisi de resultats amb eines d'IA.

Mòdul 6. Tasca 1. Com usam la IA per personalitzar l'aprenentatge i oferir l'enfocament DUA. 

Mòdul 7. Tasca 1. Reflexió sobre els canvis metodològics que implica la IA. 

Explorant el potencial de la Intel·ligència Artificial a l'aula

La IA presenta tant oportunitats com reptes. D'una banda, facilita la personalització de l'aprenentatge, el suport immediat i la diversificació dels materials didàctics. D'altra banda, és fonamental ser conscients dels riscos associats, com la possible pèrdua del pensament crític o la dependència excessiva de la tecnologia. Per això, el paper del docent continua sent clau a l'hora de supervisar i adaptar els recursos generats per aquestes eines.

Una de les experiències més enriquidores ha estat l'aplicació dels principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) en la creació de materials didàctics. Gràcies a la IA, he pogut diversificar la representació de la informació, oferir opcions d’expressió i acció per a l’alumnat, i fomentar un compromís més actiu en el procés d'aprenentatge. Aquesta tecnologia pot ajudar-nos a fer que l’educació sigui més inclusiva, adaptant-se a la diversitat de necessitats de l’alumnat d’una manera més eficient.

També he experimentat amb l'ús de ChatGPT per a la creació d'eines d'avaluació, com rúbriques d’autoavaluació, i per generar respostes model per a activitats d’anàlisi de textos. Aquest ús m’ha ajudat a ajustar el nivell de dificultat segons les necessitats de l’alumnat, permetent que cada estudiant pugui avançar al seu ritme i segons les seves capacitats.

A més, m'he endinsat en la creació de contingut multimèdia amb IA, com vídeos educatius, una eina amb un gran potencial per fomentar la creativitat i l'expressió en l'ensenyament. Això sí, sempre amb la responsabilitat de verificar la informació i utilitzar materials respectuosos amb els drets d'autor.

Aquest curs ha estat una experiència transformadora. He après que la IA no substitueix la tasca docent, sinó que pot ser una eina poderosa per optimitzar recursos, personalitzar l'aprenentatge i millorar la inclusió a l’aula. Tot i així, el nostre paper com a docents continua sent fonamental per filtrar, adaptar i donar sentit a les propostes generades per la tecnologia.

Seguiré explorant aquestes eines i compartint experiències, sempre amb l’objectiu d’aprofitar-les de manera responsable per enriquir l’ensenyament i oferir el millor als meus alumnes. I vosaltres, com esteu incorporant la IA a les vostres aules?

La importància de la gestió emocional i relacional a l'aula: Les lliçons del professor Joan Vaello

 La importància de la gestió emocional i relacional a l'aula: les lliçons del professor Joan Vaello Orts

En el món educatiu actual, on les necessitats emocionals i socials dels estudiants prenen un protagonisme cada vegada més gran, la figura de Joan Vaello es destaca per la seva contribució valuosa i transformadora. Psicopedagog, orientador i professor tutor de Psicologia General i Psicologia Evolutiva a la UNED, Joan Vaello ha esdevingut un referent indispensable.

Llibres imprescindibles de Joan Vaello

La seva sèrie de llibres ofereix eines i estratègies pràctiques per a la resolució de conflictes i la millora de la convivència a l’aula. Entre les seves obres més destacades, trobem:

1. Resolució de conflictes en l’aula (2003)

2. Les habilitats socials en l’aula (2005)

3. Com donar classes als que no volen (2007)

4. El professor emocionalment competent (2009)

Camps d’actuació desenvolupats per Joan Vaello

Les aportacions de Vaello es concentren en set camps principals:

1. Anàlisi dels àmbits relacionals: treballar les relacions del professorat amb l'alumnat, altres professors, famílies i interpersonalment.

2. Objectius de les habilitats socials: desenvolupar objectius afectius i instrumentals, i els diferents plans d'actuació (pensar, sentir, dir i fer).

3. Intervenció en educació socioemocional (ESE): estratègies d'autocontrol i anàlisi de situacions problemàtiques.

4. Potenciació de l'autoestima: reforç de la resiliència i la capacitat per entendre les situacions relacionals professor-alumne.

5. Estratègies davant conductes problemàtiques: desenvolupament de tècniques efectives per gestionar el comportament dels alumnes.

6. Empatia i assertivitat: fomentar un clima social positiu i estils de relació interpersonal assertius.

7. Perfils de professorat: identificar i treballar amb diferents perfils de docents per optimitzar la seva tasca educativa.

La gestió d’aula segons Joan Vaello

Vaello posa un èmfasi especial en la gestió d’aula, que inclou el maneig de totes les condicions i variables que es donen en aquest espai. A l’aula es produeixen interaccions constants que poden ser dolces o conflictives, i és responsabilitat del docent aprendre a gestionar aquestes relacions per crear un clima de convivència interpersonal i de treball.

A més, és crucial considerar les relacions intrapersonals, on s’inclouen els processos atencionals i motivacionals. Un docent efectiu sap distribuir la seva atenció entre l’alumnat i fomentar la concentració i l’autonomia dels estudiants. També ha de ser capaç d’identificar i abordar les resistències a l’aprenentatge.

Nivells d’intervenció

Per millorar l’eficàcia educativa, Vaello proposa considerar cinc nivells d’intervenció:

1. Nivell intrapersonal

2. Nivell interpersonal

3. Nivell motivacional

4. Nivell atencional

5. Nivell acadèmic

Un clima harmònic a l’aula eleva l’autoestima, els índexs motivacionals i atencionals, i, finalment, els nivells acadèmics dels estudiants.

Rescat d’alumnat amb problemes

Vaello també aborda la necessitat d’un rescat proactiu de l’alumnat amb problemes, especialment aquells desescolaritzats. Es tracta de planificar actuacions per incloure aquest alumnat no només perquè estiguin presents, sinó perquè vulguin estar-hi. Aquest enfocament implica una cultura de solucions en comptes de queixes, convertint debilitats en fortaleses mitjançant una intervenció contínua i personalitzada.

Bones influències i tutories afectives

Finalment, Vaello destaca la importància de les bones influències i les tutories afectives personalitzades Aquestes tutories, més efectives que les col·lectives, ofereixen un acompanyament continuat i personalitzat, evitant la càrrega excessiva per als docents. 

Detectar tendències positives i treballar hàbits pot ajudar a transformar els estudiants, fomentant l’autoestima i la motivació. La persuasió, basada en vies cognitives, emocionals i de motivació, és clau per conquerir l’atenció i l’interès dels alumnes.

Les estratègies i eines desenvolupades per Joan Vaello són essencials per a qualsevol docent que vulgui millorar el clima emocional i relacional de la seva aula. La seva obra, plena de saviesa pràctica, ens guia cap a una educació més empàtica, assertiva i efectiva, on cada infant o jove té l’oportunitat de créixer i prosperar en un entorn positiu i motivador.

DECÀLEG DELS DOCENTS RESILIENTS

Com ha de ser un docent resilient? 

Què hem de fer, pensar, ser, treballar, ... per tenir una bona salut emocional per crear un bon ambient d'aula?

La Resiliència del professorat.

 LA RESILIÈNCIA DOCENT

Haim Ginott, psicòleg i educador, afirma:

"He arribat a una conclusió esgarrifosa: jo sóc l'element decisiu a l'aula. És la meva actitud personal la que crea el clima. És el meu humor diari el que determina l'ambient. Com a mestre, posseeixo un poder enorme: el de fer que la vida d'un nen sigui miserable o feliç… Puc ser un instrument de lesió… o de sanació."

La formació en competències socioemocionals és crucial tant per a docents com per a alumnes per garantir un entorn de benestar emocional i salut psicosocial. Al Centre de Formació del Professorat de Palma, es desenvolupen diverses temàtiques de formació, com ara habilitats socials i emocionals, benestar, detecció i prevenció de situacions de risc, actituds docents, etc.

La resiliència és una competència essencial en l’entorn educatiu. Els docents han de gestionar l’estrès, adaptar-se als canvis i ser models per a l'alumnat. 

La formació en resiliència és clau per crear un entorn educatiu saludable, beneficiós tant per a docents com per a alumnes. Haim Ginott, psicòleg i educador, destaca la influència decisiva del mestre en l’ambient de l’aula, subratllant la importància de la seva actitud personal.

La resiliència es defineix com la capacitat humana universal per afrontar adversitats, superar-les i transformar-se positivament. No és una capacitat innata, sinó que es pot potenciar i desenvolupar mitjançant l'educació i el treball amb l'entorn. Aquesta capacitat es construeix amb el temps i és crucial educar-la i reforçar-la per permetre a les persones desenvolupar-se plenament i superar adversitats.

En el cas dels docents, la resiliència es veu com una capacitat, procés o habilitat que abraça dimensions emocionals, motivacionals i socials. Els factors que poden disminuir aquesta capacitat inclouen:

Factors interns:

- Estrès i depressió: resultants de les dificultats diàries.

- Manca de comprensió i suport:lLa soledat i la manca de suport dels companys afecten negativament la resiliència.

Factors externs:

- Entorn afectiu i social: els ambients negatius augmenten tensions i problemes.

- Formació i suport professional: l'absència de formació en competències emocionals i suport institucional adequat.

Per promoure la resiliència docent és essencial abordar aquests factors i crear un entorn favorable. Juan Vaello, autor de diversos i interessants treballs sobre les competències emocionals dels docents, destaca que la resiliència ajuda a afrontar dificultats, tant superables com insuperables. Per les primeres, cal centrar-se en la solució del problema, mentre que per les segones, s'han de trobar mecanismes d’enfrontament proactiu i positiu. Vaello conclou que la resiliència veu els conflictes com reptes professionals o personals que permeten trobar solucions creatives.

 

Les Competències Docents

El professor Joan Vaello Orts ha escrit nombrosos llibres i articles sobre les competències dels docents, especialment, les competències emocionals. Són especialment interessants: 

Como dar clase a los que no quieren, Las habilidades sociales en el aula, Santillana.https://iessecundaria.wordpress.com/wp-content/uploads/2008/10/habilidades-sociales-en-el-aula.pdf Resolución de conflictohttps://carei.es/wp-content/uploads/Resoluci%C3%B3n-conflictos-en-el-aula.-Juan-Vaello.pdf, Participación, educación emocional y convivencia. Competencias socioemocionales del profesorado,www.educacionfpydeportes.gob.es/va/dam/jcr:d1462b78-5e3f-444f-a223-d6d8796fb20c/pe-n8-participacion-educativa-2018.pdf, El profesor emocionalmente competente. Graó. Barcelona.

En Joan Vaellor proposa una classificació de les conpetències docents, reflectides en aquesta infografia.

 BASTIDES DE L'APRENENTATGE

Ponència de JULI PALOU al Ceip Rafal Nou

 Optimitzant l'ensenyament de Lectura i Escriptura: P-T-R i Estratègies Motivadores

En Juli Palou, professor a la Universitat de Barcelona, va destacar ahir dia 14/12/23 al Ceip Rafal Nou diverses idees i conceptes clau relacionats amb la lectura i l'escriptura.

Va comentar la importància de la planificació, del treball textual i la revisió (esquema P-T-R). El booktrailer emergeix com una eina potent per motivar la lectura. L'atenció a la planificació específica, la consideració del destinatari i la comprensió de la distinció dels sabers de primer i segon ordre varen ser alguns dels temes que va explicar. Vull destacar, entre molts, la importància de la lectura com a procés cognitiu més ampli que la simple descodificació.

La ponència va oferir una perspectiva rica sobre com millorar la pràctica docent en relació amb la lectura i l'escriptura. L'enfocament en les activitats d'aula revelen una preocupació per aprofundir en les tècniques. La importància d'incloure estratègies específiques per a la planificació i revisió, així com la consideració del destinatari real, subratlla la complexitat de l'ensenyament d'aquestes habilitats. L'exploració de nous enfocaments i la necessitat de treballar la lectura i l'escriptura de manera transversal aporten una visió completa i pràctica per a l'educació.

5 claus per enfocar l'aprenentatge

 

Curs Tutoria Afectiva II Fer créixer i deixar créixer

 

LA TUTORIA AFECTIVA II

Curs al Cep de Palma. Amb Sílvia Martínez Oliver, del CEIP Fernando El Católico de Zaragoza. 

Fer créixer i deixar créixer

La tutoria afectiva és una estratègia pedagògica centrada en l'acompanyament personal i emocional dels estudiants. Implica la creació d'un entorn on els docents poden connectar-se amb l'alumnat de manera més profunda, atenent les seves necessitats emocionals i proporcionant suport individualitzat.

Algunes estratègies que ens ha explicat na SILVIA MARTÍNEZ OLIVER.

Aplicació Pràctica de les Tutories Afectives: Recursos i Materials per a Infantil, Primària i Secundària:

1. Materials a Infantil: Contes emocionals, jocs cooperatius i activitats d'expressió artística per ajudar als més petits a identificar i gestionar les seves emocions.

2. Recursos a Primària: Llibres sobre la gestió emocional, targetes d'expressió de sentiments i dinàmiques de grup que fomentin la confiança.

3. Materials a Secundària: Tallers de comunicació, recursos en línia sobre intel·ligència emocional i projectes que involucrin la reflexió personal.

La Teoria del vincle: Un punt vista per tractar d'ajudar l'alumnat.

Integrar la teoria del vincle en les tutories afectives implica entendre com les relacions afectives influeixen en el desenvolupament emocional dels estudiants. Aquest enfocament ajuda els docents a adaptar les seves estratègies segons les necessitats específiques dels infants.

Creences limitants i parany vitals:

Identificar i abordar creences limitants i paranys vitals és una part essencial de les tutories afectives. El reconeixement i el treball en aquests aspectes permeten als estudiants superar barreres emocionals i desenvolupar una relació més saludable amb l'aprenentatge i amb ells mateixos.

Durant divendres dia 1 i dissabte dia 2 de desembre, docents de diverses escoles i instituts, hem compartit un ensenyament que podem posar en pràctica i que pot proporcionar a l'alumnat un punt de suport humà, emocional, molt important quan més ho necessita.

Moltes gràcies a na @Silvia Martínez Oliver per tot el que ens ha mostrat, i gràcies a tots i totes les participants en el curs pel seu interès i participació.

GRUPS INTERACTIUS

 Exemple de GRUPS INTERACTIUS

Una metodologia INCLUSIVA i ACTIVA.

La metodologia de grups interactius és una estratègia pedagògica que destaca la importància de la interacció activa i col·laborativa entre els estudiants durant el procés d'aprenentatge. Aquest enfocament fomenta la participació, la comunicació i la construcció conjunta de coneixement dins de petits grups.

L'ús de recursos visuals, debats guiats i problemes pràctics són comuns en aquesta metodologia per fomentar l'intercanvi d'idees. A més, els docents actuen com a facilitadors, proporcionant guia i suport mentre els estudiants naveguen pel contingut i resolen problemes de manera conjunta.

En aquesta imatge es representa una sessió de grups interactius per a un equip de professors i professores.

Apunts sobre CODOCÈNCIA

 CODOCÈNCIA...

Cada vegada hi ha més escoles que fan una aposta decidida per la codocència. I és que vist i analitzat de manera objectiva, és un tipus de gestió d'aula col·laborativa entre docents que facilita molt l'aprenentatge i l'atenció a tot l'alumnat. És indiscutiblement una de les opcions d'una escola inclusiva. 

En aquest document, he volgut fer un resum d'allò més important que cal saber sobre aquesta mesura organitzativa. És un document que està en constant construcció, però que ja pot servir com un recull d'apunts d'iniciació al tema. 

Curs de TUTORIA AFECTIVA

 LA TUTORIA AFECTIVA

Curs al Cep de Palma. 

El curs sobre Tutoria Afectiva representa una col·laboració activa entre docents de diverses escoles i instituts, que uneixen esforços amb l'expert en l'àmbit, Felipe Zaragoza Cabañas. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal l'aprenentatge de com establir connexions profundes i significatives amb els estudiants. El seu enfocament radica en la comprensió de les emocions dels alumnes i la implementació de pràctiques com el diàleg proactiu, l'escolta activa i el suport personal.

Per il·lustrar aquest enfocament, pensem en situacions concretes com ara moments de transició o canvis en la vida dels estudiants, on la tutoria afectiva pot oferir un suport important. Un exemple seria tractar la inseguretat que alguns adolescents poden experimentar durant la transició a l'institut. Mitjançant el diàleg proactiu, els docents podrien identificar aquests sentiments i oferir suport personalitzat, ja sigui a través de sessions individuals o activitats grupals que abordin aquesta preocupació específica.

L'escolta activa és una altra eina essencial en aquesta pràctica. Imaginem un alumne que expressa inquietuds sobre la seva capacitat acadèmica o problemes personals. Mitjançant una escolta atenta, els docents poden no només entendre millor les preocupacions de l'estudiant, sinó també establir una connexió més profunda, proporcionant suport emocional i orientació adequada.

En resum, la Tutoria Afectiva no només implica reconèixer les emocions dels estudiants, sinó també prendre accions concretes per fomentar un entorn on se sentin escoltats, recolzats i vists. Aquesta pràctica no només influeix en el benestar emocional dels alumnes, sinó que també contribueix al seu creixement integral i a un aprenentatge més profund i significatiu. 

#TutoriaAfectiva #ConnexionsSignificatives #BenestarEmocionalEstudiantil

En clau de DUA

 Aquests dies, per motius professionals, estic llegint i documentant-me sobre el DUA. Per entendre-ho millor he fet aquesta infografia.