dimecres, 8 de juliol del 2026

Gaudir de les vacances: un dret i una necessitat docent.

Per començar, un acudit: 

—Què fa un docent el primer dia de vacances?

—Dorm.

—I el segon?

—Comença a recordar per què li agrada tant ensenyar.

😂😂😂😂😂😂😇😇

Quantes vegades les professores, els mestres, escoltem amb resignació: Quina sort teniu els mestre! Dos mesos de vacances! ...

Això dels dos mesos de vacances és en part realitat i també és mite. 

En primer lloc, no fer classe no és el mateix que no treballar. Els alumnes tenen dos mesos sense classe. El professorat té un calendari laboral diferent, i una part important continua desenvolupant tasques professionals durant el juliol, encara que no hi hagi activitat lectiva.

Però, quin percentatge de docents continua fent feina al mes de juliol? 

La resposta és que no hi ha un percentatge oficial publicat de docents que treballen el juliol a les Illes Balears. Ara bé, sí que es poden distingir diversos col·lectius:

  1. Pràcticament tot el professorat funcionari de carrera continua en servei durant el mes de juliol, encara que no faci docència directa. Durant aquest període poden tenir tasques de tancament de curs, memòries, preparació del curs següent, formació, oposicions, tribunals, equips directius, etc., segons el lloc de treball i les instruccions de cada centre.
  2. Els equips directius treballen bona part del juliol, i sovint també a finals d'agost, perquè els centres continuen funcionant administrativament.
Es pot estimar un percentatge? Amb rigor, no. Qualsevol xifra seria especulativa perquè depèn de què entenguem per "fer feina":
  • Si vol dir tenir un nomenament vigent al juliol, la gran majoria del professorat funcionari i molts interins sí que el tenen.
  • Si vol dir anar físicament cada dia al centre, el percentatge és molt inferior.
  • Si vol dir fer tasques professionals durant el juliol (planificar, preparar materials, formar-se, corregir, gestionar tribunals, reunions, etc.), probablement és una majoria molt àmplia, però no existeixen dades oficials que ho quantifiquin.

Quan l'escola descansa, no sempre descansa la docència. 

La idea generalitzada que els docents tenim "moltes" vacances, quan es compara amb altres professions, es deu a què es confon el periode vacacional amb temps no lectiu. 
El periode vacacional és un dret laboral, mentre que el temps no lectiu és una manera d'organitzar el servei educatiu. No són el mateix.
La confusió prové del fet que la majoria de professions es defineixen pel calendari laboral, mentre que la docència es defineix pel calendari escolar. 

Les vacances són:

  • un període de descans reconegut per la legislació laboral,
  • durant el qual el treballador no té obligacions professionals.

El temps no lectiu és:

  • un període en què no hi ha activitat docent amb alumnat,
  • però el docent pot continuar tenint obligacions professionals segons la normativa.

No fer classe no és el mateix que no treballar.

A les Illes Balears hi ha milers de docents implicats en processos que ocupen el juliol:

  • adjudicacions de places,
  • formació d'estiu,
  • equips directius,
  • planificació del curs següent,
  • formació docent,
  • gestió administrativa dels centres, etc.

Moltes persones veuen l'escola des del punt de vista dels alumnes. "No hi ha classes durant dos mesos."

I, inconscientment, tradueixen: "Els professors tenen dos mesos de vacances."


Una mica més d'humor...

Primer dia de vacances d'una professora:

—Demà descansaré.

Segon dia:

—Només prepararé quatre coses del curs vinent.

Tercer dia:

—Com és que ja estic fent una programació?

😏😏😏😏😅😅

Aquest acudit ens parla directament de la necessitat dels docents de desconnectar del curs que just s'ha acabat, però també de la dificultat que tenim molts de nosaltres de fer efectiva aquesta desconnexió. 

Moltes de nosaltres aprofitem els dies de vacances, estones, moments, hores senceres, per començar a pensar en el curs que s'iniciarà al setembre. I així, dissenyem programacions, preparem materials, reconsiderem decisions preses per poder gestionar millor una classe futura. Aquesta classe futura es percep gairebé com a imminent. Per això aquesta preocupació que tenim, que arrosseguem... 

Ens costa molt aturar en sec. Dir-nos: "fins aquí. Al setembre, més."

Som com un motor que, després de molts mesos funcionant a ple rendiment, no sap apagar-se de cop. Baixa de revolucions, sí, però continua al ralentí, preparat per arrencar en qualsevol moment. I aquest ralentí també consumeix energia.

Les vacances no haurien de servir només per pensar millor l'escola, sinó per pensar-nos millor nosaltres.

Potser el gran exercici emocional de l'estiu és aprendre a conviure amb la sensació que encara queden coses per preparar... i decidir, conscientment, no preparar-les avui. Ens aniria millor si tinguéssim clar que descansar és una forma de compromís amb la qualitat de la pròpia docència.

Per això, i que consti que soc la primera que m'ho he d'aplicar:  "Aquest estiu us proposo una programació diferent: Unitat 1: no fer res. Criteri d'avaluació: sentir-se una mica culpable... i superar-ho". 

I acabem amb més humor...


Va una mestra en vacances i, quan li ve una idea genial per al setembre, la deixa passar. Aquell sí que va ser el seu acte més alliberador de tot l'estiu. 😊

Les vacances tenen tres fases: primer descanses el cos, després descansa el cap... i, finalment, deixes de somiar que avui tens guàrdia.

divendres, 19 de juny del 2026

Educar les emocions per millorar la competència lingüística


Estratègies d’educació emocional per al reforç de la competència lingüística en alumnat de 1r d’ESO

https://drive.google.com/file/d/14NEeTQyMnd4PpsctRkxfLXaIUSB1keN0/view?usp=drive_link

Aquest treball, titulat "Estratègies d’educació emocional per al reforç de la competència lingüística en alumnat de 1r d’ESO", neix de la pràctica docent desenvolupada al CEIPIESO Pintor Joan Miró de Palma, amb un grup de 26 alumnes de primer d'ESO caracteritzat per una gran diversitat i una elevada presència de necessitats específiques de suport educatiu.


La recerca parteix d'una idea fonamental: les emocions i l'aprenentatge del llenguatge estan profundament connectats. Quan l'alumnat desenvolupa competències com l'autoconeixement, la regulació emocional, l'empatia o les habilitats socials, millora també la seva capacitat per comunicar-se, participar, escoltar i expressar-se amb confiança.

Aquest plantejament no és només una opció pedagògica, sinó que respon també al marc normatiu vigent de les Illes Balears, que reconeix l'educació emocional com un element essencial per promoure la convivència i afavorir l'aprenentatge.

El treball s'emmarca dins del postgrau Competències Emocionals: Aplicacions Docents i recull tant la meva experiència de més de vint anys com a professora de Secundària com la voluntat de fonamentar científicament una pràctica que des de fa temps integra les emocions en el dia a dia de l'aula.

El CEIPIESO Pintor Joan Miró, amb el seu model d'escola integrada, inclusiva i comunitària, ofereix el context idoni per desenvolupar aquesta proposta, especialment en un grup on prop del 75% de l'alumnat presenta alguna necessitat específica. En aquest escenari, treballar les emocions no és un complement, sinó una condició imprescindible perquè l'aprenentatge sigui possible.

En definitiva, aquest projecte defensa una idea senzilla però fonamental: sense seguretat emocional no hi ha aprenentatge significatiu. Crear un clima de confiança, escolta i benestar és també una manera de millorar la competència lingüística i d'acompanyar l'alumnat en el seu creixement personal i acadèmic.




dilluns, 19 de gener del 2026

Com millorar la comunicació: les 4 passes de la comunicació no violenta

No sempre és fàcil entendre’ns amb joves o infants. El dia a dia, el cansament, les presses o els conflictes propis de créixer poden fer que acabem parlant-nos amb retrets, crits o silencis incòmodes.

La comunicació no violenta ens ofereix una manera diferent de relacionar-nos: més conscient, més respectuosa i més empàtica.

No es tracta d’evitar els conflictes, sinó d’afrontar-los sense fer-nos mal.


1. Expresar el que passa sense jutjar

El primer pas és explicar què ha passat, de manera concreta, sense etiquetar ni acusar.

❌ “Sempre fas el mateix”
❌ “Ets un desastre”

✅ “Quan arribes tard i no m’avises…”

Parlar des del “jo” (com em sento i què necessito) obre el diàleg. En canvi, parlar des del judici sol provocar defensa, enuig o bloqueig. No cal estar d’acord, però sí poder continuar parlant.


2. Identificar i expressar les emocions

Posar nom a les emocions és clau per entendre’ns millor.

No és el mateix dir “em sento malament” que dir “em sento cansat, preocupat o frustrat”.
Com més ampli és el nostre vocabulari emocional, millor ens comuniquem.

A més, quan expressem les emocions:

  • baixen d’intensitat,

  • ens ajuden a autoempatitzar-nos,

  • i faciliten que l’altra persona ens entengui.

Acompanyar infants i adolescents a posar nom al que senten és una gran eina educativa.


3. Expressar les necessitats

Darrere de cada queixa hi ha una necessitat no satisfeta.

Quan diem:

“No m’escoltes”

En realitat estem dient:

“Necessito sentir-me escoltat/da”

Si expressem les necessitats amb crítiques o acusacions, és menys probable que l’altra persona ens tingui en compte. Les emocions ens indiquen si les nostres necessitats estan cobertes o no.

Un punt clau és recordar que:
👉 Les emocions són responsabilitat nostra.
Els fets poden influir, però el que sentim depèn dels nostres pensaments i necessitats.


4. Fer una petició clara i respectuosa

Un cop hem expressat el que ha passat, com ens sentim i què necessitem, és important fer una petició concreta, no una exigència.

Alguns exemples:

  • “Em podries dir què has entès del que t’he explicat?”

  • “Com et sents amb això? Què necessites tu?”

Aquest tipus de peticions busquen connectar, afavorir l’empatia i trobar solucions conjuntes.


Per acabar…

La comunicació no violenta ens ajuda a:

  • reduir conflictes familiars,

  • educar en el respecte i l’empatia,

  • donar exemple d’expressió emocional saludable,

  • i construir relacions més sanes i conscients.

No cal fer-ho perfecte. Només cal tenir la voluntat de seguir parlant i escoltant-nos, fins i tot quan no estem d’acord.





divendres, 7 de febrer del 2025

La promoció del benestar a l'educació. Construir la resiliència docent

 Treball Final del Curs Expert Universitari en Autoconeixement, Emocions i Diàleg al segle XXI organitzat per la Universitat de les Illes Balears. Abril-Juliol 2024. Títol propi de la UIB (15 ECTS)



Aquest treball final del Curs d’Expert Universitari s'emmarca en el context d'una formació superior, dirigida a professionals que aprofundir els seus coneixements i competències en la línia de l’autoconeixement, la gestió de les emocions i les habilitats socials en el context de les necessitats del segle XXI.

Com a professora de secundària amb especialitat en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual i amb 24 anys d'experiència com a docent, actualment desenvolupo tasques d'assessorament de formació a docents en la línia de Benestar educatiu i Convivència. La meva tasca principal és contribuir a la formació contínua dels docents, oferint-los eines i estratègies que els permetin millorar la seva pràctica educativa. Aquesta funció inclou el desenvolupament de competències específiques per a la gestió de la convivència i el benestar en l'entorn educatiu, així com la implementació de pràctiques restauratives i de mediació per resoldre conflictes de manera pacífica i efectiva.

La formació en competències socioemocionals és de vital importància tant per als docents com per als alumnes. Per als docents, aquestes competències són imprescindibles per gestionar el dia a dia a l’aula i garantir un entorn de benestar emocional i salut psicosocial per a tota la comunitat educativa.

Formar els docents i la comunitat educativa en la millora de la convivència és essencial per garantir relacions saludables i respectuoses. Això inclou la prevenció i resolució pacífica de conflictes mitjançant la convivència positiva i les pràctiques restauratives. La formació en habilitats de desenvolupament personal i de gestió emocional és clau per millorar el clima de l’aula i desenvolupar habilitats emocionals i socials tant en els alumnes com en el professorat.

Al Centre de Formació del Professorat de Palma, on actualment faig feina, desenvolupem una sèrie de temàtiques de formació docent, com són:

- Habilitats socials i emocionals per a professorat i alumnat: cohesió de grups, educació emocional, gestió de conflictes, etc.

- Benestar de l’alumnat i el professorat.

- Detecció i prevenció de situacions de risc (maltractaments, assetjament escolar), implementació de pràctiques restauratives i mediació, i millora del clima de l’aula.

- Actituds docents per al canvi de rol amb l'alumnat: escolta activa, empatia, assertivitat, congruència, consideració positiva i autoestima.

- Drets de la infància i de l’adolescència.

- Salut física i mental de l’alumnat i el professorat, incloent la prevenció, detecció i intervenció en problemes relacionats amb la salut, i la implementació de plans de convivència.

- Promoció d’hàbits i estils de vida saludables.

- Prevenció de riscos laborals.

- Valors democràtics, justícia, igualtat de gènere, desenvolupament de la cultura de la pau i

compromís.

La resiliència és una competència essencial en l'entorn educatiu, especialment en un context marcat per desafiaments i adversitats com els que s'han intensificat durant la pandèmia de la COVID-19. El professorat, com a guia i model per als alumnes, ha de ser capaç de gestionar l'estrès, superar obstacles i adaptar-se als canvis de manera efectiva. 

En concret, els docents ha de tenir estratègies per a:

1. La gestió de l'estrès: els docents s'enfronten a diverses fonts d'estrès, com ara càrregues de treball elevades, situacions de conflicte a l'aula o adaptació a noves tecnologies educatives. La resiliència els permet gestionar aquest estrès de manera constructiva i mantenir un equilibri emocional adequat.

2. L’adaptabilitat: el món de l'educació està en constant evolució, amb canvis legislatius,

innovacions pedagògiques i reptes socials emergents. Els docents han de ser capaços

d'adaptar-se a aquests canvis de manera flexible i positiva, trobant noves estratègies i

solucions davant les adversitats.

3. El modelatge: el professorat és un model per a l’alumnat, i la manera com gestionen els moments difícils pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament de la resiliència dels estudiants. Els docents que mostren una actitud resilient poden inspirar i motivar l’alumnat a superar els seus propis obstacles.

És per això que la formació en resiliència per al professorat és essencial per garantir un entorn educatiu saludable i propiciador de l'aprenentatge. Capacitar els docents per gestionar l'estrès, adaptar-se als canvis i mantenir una actitud resilient no només els beneficia a ells mateixos, sinó també a l’alumnat i a la comunitat educativa en general.

Haim Ginott, psicòleg i educador, afirma:

"He arribat a una conclusió esgarrifosa: jo sóc l'element decisiu a l'aula. És la meva actitud personal la que crea el clima. És el meu humor diari el que determina l'ambient. Com a mestre, posseeixo unpoder enorme: el de fer que la vida d'un nen sigui miserable o feliç... Puc ser un instrument de lesió... o de sanació."

CURS Intel·ligència artificial en educació (IBSTEAM 40 hores)

El primer i més important consell que li donaria a una professora que comença la seva carrera ara mateix seria que es formàs molt bé. 
La formació és, sens dubte, una eina indispensable en la nostra professió docent. Gràcies a una bona formació, el professorat desenvolupa la seva tasca amb seguretat i benestar. La formació ajuda a consolidar la vocació docent, si n'hi ha. I si no n'hi ha, la formació promou una major consciència de la tasca diària. Com més formació, més seguretat en un o una mateixa. Més eficàcia en la programació i avaluació. Millor autopercepció... En definitiva, la formació no té més inconvenient que la dedicació d'unes hores que ja formen part de l'àmbit personal, perquè normalment la formació es fa en hores que no són estrictament laborals. 

I jo mateixa, és clar, m'aplique aquest consell. 

Durant el primer trimestre d'aquest curs 24-25 he realitzat un curs anomenat "Intel·ligència Artificial en eduació". El curs, de 40 hores, ha estat facilitat per Miguel Àngel Peñalver, de l'IBSTEAM, i en general m'ha servit, en primer lloc, per descobrir més aplicacions, diferents de la IA Xat GPT, que ens ajuden a fer millor la feina docent. I en segon lloc també per prendre consciència dels avantatges i d'alguns inconvenients que té l'ús d'aquesta eina tan potent que ja forma part del nostre dia a dia. 

Aquest curs s'organitzava entorn a 7 mòduls de continguts, amb diverses tasques de realització obligatòria. 

Mòdul 1: Introducció a la IA
Mòdul 2: Comunicació amb la IA (Pròmpting)
Mòdul 3: Cerca i creació de continguts educatius amb IA
Mòdul 4: Planificació i Disseny de Tasques Docents. 
Mòdul 5: La IA com assistent en el procés d'avaluació. 
Mòdul 6: Personalització de l'Aprenentatge i l'Atenció a la Diversitat amb IA. 
Mòdul 7: El futur de l'Educació amb la IA. 

Els meus treballs del curs: 

Explorant el potencial de la Intel·ligència Artificial a l'aula

La IA presenta tant oportunitats com reptes. D'una banda, facilita la personalització de l'aprenentatge, el suport immediat i la diversificació dels materials didàctics. D'altra banda, és fonamental ser conscients dels riscos associats, com la possible pèrdua del pensament crític o la dependència excessiva de la tecnologia. Per això, el paper del docent continua sent clau a l'hora de supervisar i adaptar els recursos generats per aquestes eines.

Una de les experiències més enriquidores ha estat l'aplicació dels principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) en la creació de materials didàctics. Gràcies a la IA, he pogut diversificar la representació de la informació, oferir opcions d’expressió i acció per a l’alumnat, i fomentar un compromís més actiu en el procés d'aprenentatge. Aquesta tecnologia pot ajudar-nos a fer que l’educació sigui més inclusiva, adaptant-se a la diversitat de necessitats de l’alumnat d’una manera més eficient.

També he experimentat amb l'ús de ChatGPT per a la creació d'eines d'avaluació, com rúbriques d’autoavaluació, i per generar respostes model per a activitats d’anàlisi de textos. Aquest ús m’ha ajudat a ajustar el nivell de dificultat segons les necessitats de l’alumnat, permetent que cada estudiant pugui avançar al seu ritme i segons les seves capacitats.

A més, m'he endinsat en la creació de contingut multimèdia amb IA, com vídeos educatius, una eina amb un gran potencial per fomentar la creativitat i l'expressió en l'ensenyament. Això sí, sempre amb la responsabilitat de verificar la informació i utilitzar materials respectuosos amb els drets d'autor.

Aquest curs ha estat una experiència transformadora. He après que la IA no substitueix la tasca docent, sinó que pot ser una eina poderosa per optimitzar recursos, personalitzar l'aprenentatge i millorar la inclusió a l’aula. Tot i així, el nostre paper com a docents continua sent fonamental per filtrar, adaptar i donar sentit a les propostes generades per la tecnologia.

Seguiré explorant aquestes eines i compartint experiències, sempre amb l’objectiu d’aprofitar-les de manera responsable per enriquir l’ensenyament i oferir el millor als meus alumnes. I vosaltres, com esteu incorporant la IA a les vostres aules?

divendres, 5 de juliol del 2024

La importància de la gestió emocional i relacional a l'aula: Les lliçons del professor Joan Vaello

 La importància de la gestió emocional i relacional a l'aula: les lliçons del professor Joan Vaello Orts


En el món educatiu actual, on les necessitats emocionals i socials dels estudiants prenen un protagonisme cada vegada més gran, la figura de Joan Vaello es destaca per la seva contribució valuosa i transformadora. Psicopedagog, orientador i professor tutor de Psicologia General i Psicologia Evolutiva a la UNED, Joan Vaello ha esdevingut un referent indispensable.

Llibres imprescindibles de Joan Vaello

La seva sèrie de llibres ofereix eines i estratègies pràctiques per a la resolució de conflictes i la millora de la convivència a l’aula. Entre les seves obres més destacades, trobem:

1. Resolució de conflictes en l’aula (2003)

2. Les habilitats socials en l’aula (2005)

3. Com donar classes als que no volen (2007)

4. El professor emocionalment competent (2009)


Camps d’actuació desenvolupats per Joan Vaello

Les aportacions de Vaello es concentren en set camps principals:

1. Anàlisi dels àmbits relacionals: treballar les relacions del professorat amb l'alumnat, altres professors, famílies i interpersonalment.

2. Objectius de les habilitats socials: desenvolupar objectius afectius i instrumentals, i els diferents plans d'actuació (pensar, sentir, dir i fer).

3. Intervenció en educació socioemocional (ESE): estratègies d'autocontrol i anàlisi de situacions problemàtiques.

4. Potenciació de l'autoestima: reforç de la resiliència i la capacitat per entendre les situacions relacionals professor-alumne.

5. Estratègies davant conductes problemàtiques: desenvolupament de tècniques efectives per gestionar el comportament dels alumnes.

6. Empatia i assertivitat: fomentar un clima social positiu i estils de relació interpersonal assertius.

7. Perfils de professorat: identificar i treballar amb diferents perfils de docents per optimitzar la seva tasca educativa.


La gestió d’aula segons Joan Vaello

Vaello posa un èmfasi especial en la gestió d’aula, que inclou el maneig de totes les condicions i variables que es donen en aquest espai. A l’aula es produeixen interaccions constants que poden ser dolces o conflictives, i és responsabilitat del docent aprendre a gestionar aquestes relacions per crear un clima de convivència interpersonal i de treball.

A més, és crucial considerar les relacions intrapersonals, on s’inclouen els processos atencionals i motivacionals. Un docent efectiu sap distribuir la seva atenció entre l’alumnat i fomentar la concentració i l’autonomia dels estudiants. També ha de ser capaç d’identificar i abordar les resistències a l’aprenentatge.


Nivells d’intervenció

Per millorar l’eficàcia educativa, Vaello proposa considerar cinc nivells d’intervenció:


1. Nivell intrapersonal

2. Nivell interpersonal

3. Nivell motivacional

4. Nivell atencional

5. Nivell acadèmic


Un clima harmònic a l’aula eleva l’autoestima, els índexs motivacionals i atencionals, i, finalment, els nivells acadèmics dels estudiants.


Rescat d’alumnat amb problemes


Vaello també aborda la necessitat d’un rescat proactiu de l’alumnat amb problemes, especialment aquells desescolaritzats. Es tracta de planificar actuacions per incloure aquest alumnat no només perquè estiguin presents, sinó perquè vulguin estar-hi. Aquest enfocament implica una cultura de solucions en comptes de queixes, convertint debilitats en fortaleses mitjançant una intervenció contínua i personalitzada.

Bones influències i tutories afectives

Finalment, Vaello destaca la importància de les bones influències i les tutories afectives personalitzades Aquestes tutories, més efectives que les col·lectives, ofereixen un acompanyament continuat i personalitzat, evitant la càrrega excessiva per als docents. 

Detectar tendències positives i treballar hàbits pot ajudar a transformar els estudiants, fomentant l’autoestima i la motivació. La persuasió, basada en vies cognitives, emocionals i de motivació, és clau per conquerir l’atenció i l’interès dels alumnes.


Les estratègies i eines desenvolupades per Joan Vaello són essencials per a qualsevol docent que vulgui millorar el clima emocional i relacional de la seva aula. La seva obra, plena de saviesa pràctica, ens guia cap a una educació més empàtica, assertiva i efectiva, on cada infant o jove té l’oportunitat de créixer i prosperar en un entorn positiu i motivador.

DECÀLEG DELS DOCENTS RESILIENTS

Com ha de ser un docent resilient? 

Què hem de fer, pensar, ser, treballar, ... per tenir una bona salut emocional per crear un bon ambient d'aula?


La Resiliència del professorat.

 LA RESILIÈNCIA DOCENT

Haim Ginott, psicòleg i educador, afirma:

"He arribat a una conclusió esgarrifosa: jo sóc l'element decisiu a l'aula. És la meva actitud personal la que crea el clima. És el meu humor diari el que determina l'ambient. Com a mestre, posseeixo un poder enorme: el de fer que la vida d'un nen sigui miserable o feliç… Puc ser un instrument de lesió… o de sanació."

La formació en competències socioemocionals és crucial tant per a docents com per a alumnes per garantir un entorn de benestar emocional i salut psicosocial. Al Centre de Formació del Professorat de Palma, es desenvolupen diverses temàtiques de formació, com ara habilitats socials i emocionals, benestar, detecció i prevenció de situacions de risc, actituds docents, etc.

La resiliència és una competència essencial en l’entorn educatiu. Els docents han de gestionar l’estrès, adaptar-se als canvis i ser models per a l'alumnat. 

La formació en resiliència és clau per crear un entorn educatiu saludable, beneficiós tant per a docents com per a alumnes. Haim Ginott, psicòleg i educador, destaca la influència decisiva del mestre en l’ambient de l’aula, subratllant la importància de la seva actitud personal.

La resiliència es defineix com la capacitat humana universal per afrontar adversitats, superar-les i transformar-se positivament. No és una capacitat innata, sinó que es pot potenciar i desenvolupar mitjançant l'educació i el treball amb l'entorn. Aquesta capacitat es construeix amb el temps i és crucial educar-la i reforçar-la per permetre a les persones desenvolupar-se plenament i superar adversitats.

En el cas dels docents, la resiliència es veu com una capacitat, procés o habilitat que abraça dimensions emocionals, motivacionals i socials. Els factors que poden disminuir aquesta capacitat inclouen:

Factors interns:
- Estrès i depressió: resultants de les dificultats diàries.
- Manca de comprensió i suport:lLa soledat i la manca de suport dels companys afecten negativament la resiliència.

Factors externs:
- Entorn afectiu i social: els ambients negatius augmenten tensions i problemes.
- Formació i suport professional: l'absència de formació en competències emocionals i suport institucional adequat.

Per promoure la resiliència docent és essencial abordar aquests factors i crear un entorn favorable. Juan Vaello, autor de diversos i interessants treballs sobre les competències emocionals dels docents, destaca que la resiliència ajuda a afrontar dificultats, tant superables com insuperables. Per les primeres, cal centrar-se en la solució del problema, mentre que per les segones, s'han de trobar mecanismes d’enfrontament proactiu i positiu. Vaello conclou que la resiliència veu els conflictes com reptes professionals o personals que permeten trobar solucions creatives.

Les competències docents

 

Les Competències Docents

El professor Joan Vaello Orts ha escrit nombrosos llibres i articles sobre les competències dels docents, especialment, les competències emocionals. Són especialment interessants: 
Como dar clase a los que no quieren, Las habilidades sociales en el aula, Santillana.https://iessecundaria.wordpress.com/wp-content/uploads/2008/10/habilidades-sociales-en-el-aula.pdf Resolución de conflictohttps://carei.es/wp-content/uploads/Resoluci%C3%B3n-conflictos-en-el-aula.-Juan-Vaello.pdf, Participación, educación emocional y convivencia. Competencias socioemocionales del profesorado,www.educacionfpydeportes.gob.es/va/dam/jcr:d1462b78-5e3f-444f-a223-d6d8796fb20c/pe-n8-participacion-educativa-2018.pdf, El profesor emocionalmente competente. Graó. Barcelona.

En Joan Vaellor proposa una classificació de les conpetències docents,
reflectides en aquesta infografia.


divendres, 15 de desembre del 2023

Ponència de JULI PALOU al Ceip Rafal Nou

 Optimitzant l'ensenyament de Lectura i Escriptura: P-T-R i Estratègies Motivadores


En Juli Palou, professor a la Universitat de Barcelona, va destacar ahir dia 14/12/23 al Ceip Rafal Nou diverses idees i conceptes clau relacionats amb la lectura i l'escriptura.

Va comentar la importància de la planificació, del treball textual i la revisió (esquema P-T-R). El booktrailer emergeix com una eina potent per motivar la lectura. L'atenció a la planificació específica, la consideració del destinatari i la comprensió de la distinció dels sabers de primer i segon ordre varen ser alguns dels temes que va explicar. Vull destacar, entre molts, la importància de la lectura com a procés cognitiu més ampli que la simple descodificació.


Juli Palou

La ponència va oferir una perspectiva rica sobre com millorar la pràctica docent en relació amb la lectura i l'escriptura. L'enfocament en les activitats d'aula revelen una preocupació per aprofundir en les tècniques. La importància d'incloure estratègies específiques per a la planificació i revisió, així com la consideració del destinatari real, subratlla la complexitat de l'ensenyament d'aquestes habilitats. L'exploració de nous enfocaments i la necessitat de treballar la lectura i l'escriptura de manera transversal aporten una visió completa i pràctica per a l'educació.






5 claus per enfocar l'aprenentatge

 


dissabte, 2 de desembre del 2023

Curs Tutoria Afectiva II Fer créixer i deixar créixer

 

LA TUTORIA AFECTIVA II

Curs al Cep de Palma. Amb Sílvia Martínez Oliver, del CEIP Fernando El Católico de Zaragoza. 

Fer créixer i deixar créixer



La tutoria afectiva és una estratègia pedagògica centrada en l'acompanyament personal i emocional dels estudiants. Implica la creació d'un entorn on els docents poden connectar-se amb l'alumnat de manera més profunda, atenent les seves necessitats emocionals i proporcionant suport individualitzat.

Algunes estratègies que ens ha explicat na SILVIA MARTÍNEZ OLIVER.

Aplicació Pràctica de les Tutories Afectives: Recursos i Materials per a Infantil, Primària i Secundària:

  1. Materials a Infantil: Contes emocionals, jocs cooperatius i activitats d'expressió artística per ajudar als més petits a identificar i gestionar les seves emocions.

  2. Recursos a Primària: Llibres sobre la gestió emocional, targetes d'expressió de sentiments i dinàmiques de grup que fomentin la confiança.

  3. Materials a Secundària: Tallers de comunicació, recursos en línia sobre intel·ligència emocional i projectes que involucrin la reflexió personal.

La Teoria del vincle: Un punt vista per tractar d'ajudar l'alumnat.

Integrar la teoria del vincle en les tutories afectives implica entendre com les relacions afectives influeixen en el desenvolupament emocional dels estudiants. Aquest enfocament ajuda els docents a adaptar les seves estratègies segons les necessitats específiques dels infants.

Creences limitants i parany vitals:

Identificar i abordar creences limitants i paranys vitals és una part essencial de les tutories afectives. El reconeixement i el treball en aquests aspectes permeten als estudiants superar barreres emocionals i desenvolupar una relació més saludable amb l'aprenentatge i amb ells mateixos.

Durant divendres dia 1 i dissabte dia 2 de desembre, docents de diverses escoles i instituts, hem compartit un ensenyament que podem posar en pràctica i que pot proporcionar a l'alumnat un punt de suport humà, emocional, molt important quan més ho necessita.

Moltes gràcies a na @Silvia Martínez Oliver per tot el que ens ha mostrat, i gràcies a tots i totes les participants en el curs pel seu interès i participació.


Pinterest

Gaudir de les vacances: un dret i una necessitat docent.

Per començar, un acudit:  —Què fa un docent el primer dia de vacances? —Dorm. —I el segon? —Comença a recordar per què li agrada tant enseny...