En memòria d'Encarna Viñas

 Una passejada per recordar Encarna Viñas, mestra de mestres. 

Preparant una activitat per a l'alumnat de 3r d'ESO en relació a la memòria de n'Encarna Viñas. Es tracta d'una petita i breu ruta cultural per Pere Garau en la qual farem dues aturades: una a la biblioteca que du el seu nom, situada just davant del mercat municial Pere Garau, i l'altra, serà a la placeta que hi ha just davant del carrer Llorenç River, on hi ha una escultura que recorda la figura d'aquesta intel·lectual i mestra de mestres que va morir ara fa 20 anys. 

He anat captant informació i imatges per situar aquest personatge il·lustre dins la nostra història cultural, social i lingüística. 

Fragment del fantàstic mural de Sònia Santandreu situat a la façana de la biblioteca Joan Alcover de Palma. En aquest mural es poden veure Aurora Picornell Femenias, Encarna Viñas Olivellas, Matilde Landa Vaz, Rosa Bueno Castellano i la defensora hondurenya Berta Càceres Flores.

Més informació: https://diari.uib.es/Hemeroteca/Terra-comunitat-i-llibertat-un-mural-dedicat-a-les.cid724463

En aquesta fotografia es veu n'Encara, probablement a casa seva del carrer Llorenç Riber. La foto està penjada a l'interior de la Biblioteca que du el seu nom, davant del mercat de Pere Garau. 

A la cantonada del carrer on hi ha la casa d'Encarna es poden veure pintades que no afegeixen cap atractiu al barri. 

Façana de la casa d'Encarna Viñas al carrer Llorenç Riber. 

Detall de la façana amb la placa que indica que hi varen viure n'Encarna Viñas i el seu home el poeta Josep Maria Llompart. 

Enmig del tràfec de cotxes, patinets i persones es troba la placeta d'Encarna Viñas, a pocs metres del carrer on va viure tota la vida, amb la seva família i també amb el seu home, l'escriptor Josep Maria Llompart. 

La placeta, d'una regular forma hiperurbanitzada, està definida per una filera d'arbres i tallada, per l'altre costat, per una sèrie de bancs que convida a seure i descansar a vianants que transiten i s'aturen breument. El conjunt s'assembla a un curiós anfiteatre on l'escultura d'Encarna Viñas vol representar un rol principal.  

Encarna, tu llegeixes. 

Llegeixes un llibre que no té paraules. El sostens amb una mà delicada, el mires amb una mitja rialla de bronze, com si no fos un llibre sinó un mirall on et veiesis reflectida la mirada càlida i amigable. 

Encarna, fa 20 anys que vares morir. 
La gent passa pel teu costat però no et veu ni et mira. 
L'aspecte de la teva escultura és paregut a una nina. 
Dus posada una faldilla clàssica fins als genolls. Una camisa solteta per la cintura però cenyida als pits. El coll i l'escot a l'aire. Vas descalça? 
Els cabells onejats i voluminosos. He llegit que els tenies rossos. 
La teva escultura és bronze pur. 

Tu llegeixes mentre la gent passa i no s'escolta la teva veu. 
Als teus peus hi ha escrit: " ÉS L'ESFORÇ I L'ÀNIM I NO L'ÈXIT, QUE AL CAPDAVALL DEPÈN DE LA FORTUNA, ALLÒ QUE REALMENT ENS VALORITZA."

Hi ha un gran arbre damunt de la teva figura de bronze, Encarna. És un arbre anònim avesat a protegir-te de les ventades, de les poques pluges, del sol cremant de l'estiu. 

Quan et mire, pense que al teu parterret li falten flors, Encarna.