No sempre és fàcil entendre’ns amb joves o infants. El dia a dia, el cansament, les presses o els conflictes propis de créixer poden fer que acabem parlant-nos amb retrets, crits o silencis incòmodes.
La comunicació no violenta ens ofereix una manera diferent de relacionar-nos: més conscient, més respectuosa i més empàtica.
No es tracta d’evitar els conflictes, sinó d’afrontar-los sense fer-nos mal.
1. Expresar el que passa sense jutjar
El primer pas és explicar què ha passat, de manera concreta, sense etiquetar ni acusar.
❌ “Sempre fas el mateix”
❌ “Ets un desastre”
✅ “Quan arribes tard i no m’avises…”
Parlar des del “jo” (com em sento i què necessito) obre el diàleg. En canvi, parlar des del judici sol provocar defensa, enuig o bloqueig. No cal estar d’acord, però sí poder continuar parlant.
2. Identificar i expressar les emocions
Posar nom a les emocions és clau per entendre’ns millor.
No és el mateix dir “em sento malament” que dir “em sento cansat, preocupat o frustrat”.
Com més ampli és el nostre vocabulari emocional, millor ens comuniquem.
A més, quan expressem les emocions:
baixen d’intensitat,
ens ajuden a autoempatitzar-nos,
i faciliten que l’altra persona ens entengui.
Acompanyar infants i adolescents a posar nom al que senten és una gran eina educativa.
3. Expressar les necessitats
Darrere de cada queixa hi ha una necessitat no satisfeta.
Quan diem:
“No m’escoltes”
En realitat estem dient:
“Necessito sentir-me escoltat/da”
Si expressem les necessitats amb crítiques o acusacions, és menys probable que l’altra persona ens tingui en compte. Les emocions ens indiquen si les nostres necessitats estan cobertes o no.
Un punt clau és recordar que:
👉 Les emocions són responsabilitat nostra.
Els fets poden influir, però el que sentim depèn dels nostres pensaments i necessitats.
4. Fer una petició clara i respectuosa
Un cop hem expressat el que ha passat, com ens sentim i què necessitem, és important fer una petició concreta, no una exigència.
Alguns exemples:
“Em podries dir què has entès del que t’he explicat?”
“Com et sents amb això? Què necessites tu?”
Aquest tipus de peticions busquen connectar, afavorir l’empatia i trobar solucions conjuntes.
Per acabar…
La comunicació no violenta ens ajuda a:
reduir conflictes familiars,
educar en el respecte i l’empatia,
donar exemple d’expressió emocional saludable,
i construir relacions més sanes i conscients.
No cal fer-ho perfecte. Només cal tenir la voluntat de seguir parlant i escoltant-nos, fins i tot quan no estem d’acord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada