divendres, 19 de juny del 2026

Educar les emocions per millorar la competència lingüística


Estratègies d’educació emocional per al reforç de la competència lingüística en alumnat de 1r d’ESO

https://drive.google.com/file/d/14NEeTQyMnd4PpsctRkxfLXaIUSB1keN0/view?usp=drive_link

Aquest treball, titulat "Estratègies d’educació emocional per al reforç de la competència lingüística en alumnat de 1r d’ESO", neix de la pràctica docent desenvolupada al CEIPIESO Pintor Joan Miró de Palma, amb un grup de 26 alumnes de primer d'ESO caracteritzat per una gran diversitat i una elevada presència de necessitats específiques de suport educatiu.


La recerca parteix d'una idea fonamental: les emocions i l'aprenentatge del llenguatge estan profundament connectats. Quan l'alumnat desenvolupa competències com l'autoconeixement, la regulació emocional, l'empatia o les habilitats socials, millora també la seva capacitat per comunicar-se, participar, escoltar i expressar-se amb confiança.

Aquest plantejament no és només una opció pedagògica, sinó que respon també al marc normatiu vigent de les Illes Balears, que reconeix l'educació emocional com un element essencial per promoure la convivència i afavorir l'aprenentatge.

El treball s'emmarca dins del postgrau Competències Emocionals: Aplicacions Docents i recull tant la meva experiència de més de vint anys com a professora de Secundària com la voluntat de fonamentar científicament una pràctica que des de fa temps integra les emocions en el dia a dia de l'aula.

El CEIPIESO Pintor Joan Miró, amb el seu model d'escola integrada, inclusiva i comunitària, ofereix el context idoni per desenvolupar aquesta proposta, especialment en un grup on prop del 75% de l'alumnat presenta alguna necessitat específica. En aquest escenari, treballar les emocions no és un complement, sinó una condició imprescindible perquè l'aprenentatge sigui possible.

En definitiva, aquest projecte defensa una idea senzilla però fonamental: sense seguretat emocional no hi ha aprenentatge significatiu. Crear un clima de confiança, escolta i benestar és també una manera de millorar la competència lingüística i d'acompanyar l'alumnat en el seu creixement personal i acadèmic.




dilluns, 19 de gener del 2026

Com millorar la comunicació: les 4 passes de la comunicació no violenta

No sempre és fàcil entendre’ns amb joves o infants. El dia a dia, el cansament, les presses o els conflictes propis de créixer poden fer que acabem parlant-nos amb retrets, crits o silencis incòmodes.

La comunicació no violenta ens ofereix una manera diferent de relacionar-nos: més conscient, més respectuosa i més empàtica.

No es tracta d’evitar els conflictes, sinó d’afrontar-los sense fer-nos mal.


1. Expresar el que passa sense jutjar

El primer pas és explicar què ha passat, de manera concreta, sense etiquetar ni acusar.

❌ “Sempre fas el mateix”
❌ “Ets un desastre”

✅ “Quan arribes tard i no m’avises…”

Parlar des del “jo” (com em sento i què necessito) obre el diàleg. En canvi, parlar des del judici sol provocar defensa, enuig o bloqueig. No cal estar d’acord, però sí poder continuar parlant.


2. Identificar i expressar les emocions

Posar nom a les emocions és clau per entendre’ns millor.

No és el mateix dir “em sento malament” que dir “em sento cansat, preocupat o frustrat”.
Com més ampli és el nostre vocabulari emocional, millor ens comuniquem.

A més, quan expressem les emocions:

  • baixen d’intensitat,

  • ens ajuden a autoempatitzar-nos,

  • i faciliten que l’altra persona ens entengui.

Acompanyar infants i adolescents a posar nom al que senten és una gran eina educativa.


3. Expressar les necessitats

Darrere de cada queixa hi ha una necessitat no satisfeta.

Quan diem:

“No m’escoltes”

En realitat estem dient:

“Necessito sentir-me escoltat/da”

Si expressem les necessitats amb crítiques o acusacions, és menys probable que l’altra persona ens tingui en compte. Les emocions ens indiquen si les nostres necessitats estan cobertes o no.

Un punt clau és recordar que:
👉 Les emocions són responsabilitat nostra.
Els fets poden influir, però el que sentim depèn dels nostres pensaments i necessitats.


4. Fer una petició clara i respectuosa

Un cop hem expressat el que ha passat, com ens sentim i què necessitem, és important fer una petició concreta, no una exigència.

Alguns exemples:

  • “Em podries dir què has entès del que t’he explicat?”

  • “Com et sents amb això? Què necessites tu?”

Aquest tipus de peticions busquen connectar, afavorir l’empatia i trobar solucions conjuntes.


Per acabar…

La comunicació no violenta ens ajuda a:

  • reduir conflictes familiars,

  • educar en el respecte i l’empatia,

  • donar exemple d’expressió emocional saludable,

  • i construir relacions més sanes i conscients.

No cal fer-ho perfecte. Només cal tenir la voluntat de seguir parlant i escoltant-nos, fins i tot quan no estem d’acord.





divendres, 7 de febrer del 2025

La promoció del benestar a l'educació. Construir la resiliència docent

 Treball Final del Curs Expert Universitari en Autoconeixement, Emocions i Diàleg al segle XXI organitzat per la Universitat de les Illes Balears. Abril-Juliol 2024. Títol propi de la UIB (15 ECTS)



Aquest treball final del Curs d’Expert Universitari s'emmarca en el context d'una formació superior, dirigida a professionals que aprofundir els seus coneixements i competències en la línia de l’autoconeixement, la gestió de les emocions i les habilitats socials en el context de les necessitats del segle XXI.

Com a professora de secundària amb especialitat en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual i amb 24 anys d'experiència com a docent, actualment desenvolupo tasques d'assessorament de formació a docents en la línia de Benestar educatiu i Convivència. La meva tasca principal és contribuir a la formació contínua dels docents, oferint-los eines i estratègies que els permetin millorar la seva pràctica educativa. Aquesta funció inclou el desenvolupament de competències específiques per a la gestió de la convivència i el benestar en l'entorn educatiu, així com la implementació de pràctiques restauratives i de mediació per resoldre conflictes de manera pacífica i efectiva.

La formació en competències socioemocionals és de vital importància tant per als docents com per als alumnes. Per als docents, aquestes competències són imprescindibles per gestionar el dia a dia a l’aula i garantir un entorn de benestar emocional i salut psicosocial per a tota la comunitat educativa.

Formar els docents i la comunitat educativa en la millora de la convivència és essencial per garantir relacions saludables i respectuoses. Això inclou la prevenció i resolució pacífica de conflictes mitjançant la convivència positiva i les pràctiques restauratives. La formació en habilitats de desenvolupament personal i de gestió emocional és clau per millorar el clima de l’aula i desenvolupar habilitats emocionals i socials tant en els alumnes com en el professorat.

Al Centre de Formació del Professorat de Palma, on actualment faig feina, desenvolupem una sèrie de temàtiques de formació docent, com són:

- Habilitats socials i emocionals per a professorat i alumnat: cohesió de grups, educació emocional, gestió de conflictes, etc.

- Benestar de l’alumnat i el professorat.

- Detecció i prevenció de situacions de risc (maltractaments, assetjament escolar), implementació de pràctiques restauratives i mediació, i millora del clima de l’aula.

- Actituds docents per al canvi de rol amb l'alumnat: escolta activa, empatia, assertivitat, congruència, consideració positiva i autoestima.

- Drets de la infància i de l’adolescència.

- Salut física i mental de l’alumnat i el professorat, incloent la prevenció, detecció i intervenció en problemes relacionats amb la salut, i la implementació de plans de convivència.

- Promoció d’hàbits i estils de vida saludables.

- Prevenció de riscos laborals.

- Valors democràtics, justícia, igualtat de gènere, desenvolupament de la cultura de la pau i

compromís.

La resiliència és una competència essencial en l'entorn educatiu, especialment en un context marcat per desafiaments i adversitats com els que s'han intensificat durant la pandèmia de la COVID-19. El professorat, com a guia i model per als alumnes, ha de ser capaç de gestionar l'estrès, superar obstacles i adaptar-se als canvis de manera efectiva. 

En concret, els docents ha de tenir estratègies per a:

1. La gestió de l'estrès: els docents s'enfronten a diverses fonts d'estrès, com ara càrregues de treball elevades, situacions de conflicte a l'aula o adaptació a noves tecnologies educatives. La resiliència els permet gestionar aquest estrès de manera constructiva i mantenir un equilibri emocional adequat.

2. L’adaptabilitat: el món de l'educació està en constant evolució, amb canvis legislatius,

innovacions pedagògiques i reptes socials emergents. Els docents han de ser capaços

d'adaptar-se a aquests canvis de manera flexible i positiva, trobant noves estratègies i

solucions davant les adversitats.

3. El modelatge: el professorat és un model per a l’alumnat, i la manera com gestionen els moments difícils pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament de la resiliència dels estudiants. Els docents que mostren una actitud resilient poden inspirar i motivar l’alumnat a superar els seus propis obstacles.

És per això que la formació en resiliència per al professorat és essencial per garantir un entorn educatiu saludable i propiciador de l'aprenentatge. Capacitar els docents per gestionar l'estrès, adaptar-se als canvis i mantenir una actitud resilient no només els beneficia a ells mateixos, sinó també a l’alumnat i a la comunitat educativa en general.

Haim Ginott, psicòleg i educador, afirma:

"He arribat a una conclusió esgarrifosa: jo sóc l'element decisiu a l'aula. És la meva actitud personal la que crea el clima. És el meu humor diari el que determina l'ambient. Com a mestre, posseeixo unpoder enorme: el de fer que la vida d'un nen sigui miserable o feliç... Puc ser un instrument de lesió... o de sanació."

CURS Intel·ligència artificial en educació (IBSTEAM 40 hores)

El primer i més important consell que li donaria a una professora que comença la seva carrera ara mateix seria que es formàs molt bé. 
La formació és, sens dubte, una eina indispensable en la nostra professió docent. Gràcies a una bona formació, el professorat desenvolupa la seva tasca amb seguretat i benestar. La formació ajuda a consolidar la vocació docent, si n'hi ha. I si no n'hi ha, la formació promou una major consciència de la tasca diària. Com més formació, més seguretat en un o una mateixa. Més eficàcia en la programació i avaluació. Millor autopercepció... En definitiva, la formació no té més inconvenient que la dedicació d'unes hores que ja formen part de l'àmbit personal, perquè normalment la formació es fa en hores que no són estrictament laborals. 

I jo mateixa, és clar, m'aplique aquest consell. 

Durant el primer trimestre d'aquest curs 24-25 he realitzat un curs anomenat "Intel·ligència Artificial en eduació". El curs, de 40 hores, ha estat facilitat per Miguel Àngel Peñalver, de l'IBSTEAM, i en general m'ha servit, en primer lloc, per descobrir més aplicacions, diferents de la IA Xat GPT, que ens ajuden a fer millor la feina docent. I en segon lloc també per prendre consciència dels avantatges i d'alguns inconvenients que té l'ús d'aquesta eina tan potent que ja forma part del nostre dia a dia. 

Aquest curs s'organitzava entorn a 7 mòduls de continguts, amb diverses tasques de realització obligatòria. 

Mòdul 1: Introducció a la IA
Mòdul 2: Comunicació amb la IA (Pròmpting)
Mòdul 3: Cerca i creació de continguts educatius amb IA
Mòdul 4: Planificació i Disseny de Tasques Docents. 
Mòdul 5: La IA com assistent en el procés d'avaluació. 
Mòdul 6: Personalització de l'Aprenentatge i l'Atenció a la Diversitat amb IA. 
Mòdul 7: El futur de l'Educació amb la IA. 

Els meus treballs del curs: 

Explorant el potencial de la Intel·ligència Artificial a l'aula

La IA presenta tant oportunitats com reptes. D'una banda, facilita la personalització de l'aprenentatge, el suport immediat i la diversificació dels materials didàctics. D'altra banda, és fonamental ser conscients dels riscos associats, com la possible pèrdua del pensament crític o la dependència excessiva de la tecnologia. Per això, el paper del docent continua sent clau a l'hora de supervisar i adaptar els recursos generats per aquestes eines.

Una de les experiències més enriquidores ha estat l'aplicació dels principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) en la creació de materials didàctics. Gràcies a la IA, he pogut diversificar la representació de la informació, oferir opcions d’expressió i acció per a l’alumnat, i fomentar un compromís més actiu en el procés d'aprenentatge. Aquesta tecnologia pot ajudar-nos a fer que l’educació sigui més inclusiva, adaptant-se a la diversitat de necessitats de l’alumnat d’una manera més eficient.

També he experimentat amb l'ús de ChatGPT per a la creació d'eines d'avaluació, com rúbriques d’autoavaluació, i per generar respostes model per a activitats d’anàlisi de textos. Aquest ús m’ha ajudat a ajustar el nivell de dificultat segons les necessitats de l’alumnat, permetent que cada estudiant pugui avançar al seu ritme i segons les seves capacitats.

A més, m'he endinsat en la creació de contingut multimèdia amb IA, com vídeos educatius, una eina amb un gran potencial per fomentar la creativitat i l'expressió en l'ensenyament. Això sí, sempre amb la responsabilitat de verificar la informació i utilitzar materials respectuosos amb els drets d'autor.

Aquest curs ha estat una experiència transformadora. He après que la IA no substitueix la tasca docent, sinó que pot ser una eina poderosa per optimitzar recursos, personalitzar l'aprenentatge i millorar la inclusió a l’aula. Tot i així, el nostre paper com a docents continua sent fonamental per filtrar, adaptar i donar sentit a les propostes generades per la tecnologia.

Seguiré explorant aquestes eines i compartint experiències, sempre amb l’objectiu d’aprofitar-les de manera responsable per enriquir l’ensenyament i oferir el millor als meus alumnes. I vosaltres, com esteu incorporant la IA a les vostres aules?

Pinterest

Gaudir de les vacances: un dret i una necessitat docent.

Per començar, un acudit:  —Què fa un docent el primer dia de vacances? —Dorm. —I el segon? —Comença a recordar per què li agrada tant enseny...