Tècniques d'Escolta Activa aplicades al Diàleg Afectiu amb Alumnat.

 

Com millorar la comunicació: les 4 passes de la comunicació no violenta

No sempre és fàcil entendre’ns amb joves o infants. El dia a dia, el cansament, les presses o els conflictes propis de créixer poden fer que acabem parlant-nos amb retrets, crits o silencis incòmodes.

La comunicació no violenta ens ofereix una manera diferent de relacionar-nos: més conscient, més respectuosa i més empàtica.

No es tracta d’evitar els conflictes, sinó d’afrontar-los sense fer-nos mal.

---

1. Expresar el que passa sense jutjar

El primer pas és explicar què ha passat, de manera concreta, sense etiquetar ni acusar.

❌ “Sempre fas el mateix”
❌ “Ets un desastre”

✅ “Quan arribes tard i no m’avises…”

Parlar des del “jo” (com em sento i què necessito) obre el diàleg. En canvi, parlar des del judici sol provocar defensa, enuig o bloqueig. No cal estar d’acord, però sí poder continuar parlant.

---

2. Identificar i expressar les emocions

Posar nom a les emocions és clau per entendre’ns millor.

No és el mateix dir “em sento malament” que dir “em sento cansat, preocupat o frustrat”.
Com més ampli és el nostre vocabulari emocional, millor ens comuniquem.

A més, quan expressem les emocions:

• baixen d’intensitat,

• ens ajuden a autoempatitzar-nos,

• i faciliten que l’altra persona ens entengui.

Acompanyar infants i adolescents a posar nom al que senten és una gran eina educativa.

---

3. Expressar les necessitats

Darrere de cada queixa hi ha una necessitat no satisfeta.

Quan diem:

“No m’escoltes”

En realitat estem dient:

“Necessito sentir-me escoltat/da”

Si expressem les necessitats amb crítiques o acusacions, és menys probable que l’altra persona ens tingui en compte. Les emocions ens indiquen si les nostres necessitats estan cobertes o no.

Un punt clau és recordar que:
👉 Les emocions són responsabilitat nostra.
Els fets poden influir, però el que sentim depèn dels nostres pensaments i necessitats.

---

4. Fer una petició clara i respectuosa

Un cop hem expressat el que ha passat, com ens sentim i què necessitem, és important fer una petició concreta, no una exigència.

Alguns exemples:

• “Em podries dir què has entès del que t’he explicat?”

• “Com et sents amb això? Què necessites tu?”

Aquest tipus de peticions busquen connectar, afavorir l’empatia i trobar solucions conjuntes.

---

Per acabar…

La comunicació no violenta ens ajuda a:

• reduir conflictes familiars,

• educar en el respecte i l’empatia,

• donar exemple d’expressió emocional saludable,

• i construir relacions més sanes i conscients.

No cal fer-ho perfecte. Només cal tenir la voluntat de seguir parlant i escoltant-nos, fins i tot quan no estem d’acord.

Compartir Transformació Educativa a l'ESCOLA INSTITUT PINTOR JOAN MIRÓ

 

EL CEIPIESO Pintor Joan Miró. Identitat d'una escola-institut d'èxit.

 CEIPIESO Pintor Joan Miró

La promoció del benestar a l'educació. Construir la resiliència docent

 Treball Final del Curs Expert Universitari en Autoconeixement, Emocions i Diàleg al segle XXI organitzat per la Universitat de les Illes Balears. Abril-Juliol 2024. Títol propi de la UIB (15 ECTS)

Aquest treball final del Curs d’Expert Universitari s'emmarca en el context d'una formació superior, dirigida a professionals que aprofundir els seus coneixements i competències en la línia de l’autoconeixement, la gestió de les emocions i les habilitats socials en el context de les necessitats del segle XXI.

Com a professora de secundària amb especialitat en Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual i amb 24 anys d'experiència com a docent, actualment desenvolupo tasques d'assessorament de formació a docents en la línia de Benestar educatiu i Convivència. La meva tasca principal és contribuir a la formació contínua dels docents, oferint-los eines i estratègies que els permetin millorar la seva pràctica educativa. Aquesta funció inclou el desenvolupament de competències específiques per a la gestió de la convivència i el benestar en l'entorn educatiu, així com la implementació de pràctiques restauratives i de mediació per resoldre conflictes de manera pacífica i efectiva.

La formació en competències socioemocionals és de vital importància tant per als docents com per als alumnes. Per als docents, aquestes competències són imprescindibles per gestionar el dia a dia a l’aula i garantir un entorn de benestar emocional i salut psicosocial per a tota la comunitat educativa.

Formar els docents i la comunitat educativa en la millora de la convivència és essencial per garantir relacions saludables i respectuoses. Això inclou la prevenció i resolució pacífica de conflictes mitjançant la convivència positiva i les pràctiques restauratives. La formació en habilitats de desenvolupament personal i de gestió emocional és clau per millorar el clima de l’aula i desenvolupar habilitats emocionals i socials tant en els alumnes com en el professorat.

Al Centre de Formació del Professorat de Palma, on actualment faig feina, desenvolupem una sèrie de temàtiques de formació docent, com són:

- Habilitats socials i emocionals per a professorat i alumnat: cohesió de grups, educació emocional, gestió de conflictes, etc.

- Benestar de l’alumnat i el professorat.

- Detecció i prevenció de situacions de risc (maltractaments, assetjament escolar), implementació de pràctiques restauratives i mediació, i millora del clima de l’aula.

- Actituds docents per al canvi de rol amb l'alumnat: escolta activa, empatia, assertivitat, congruència, consideració positiva i autoestima.

- Drets de la infància i de l’adolescència.

- Salut física i mental de l’alumnat i el professorat, incloent la prevenció, detecció i intervenció en problemes relacionats amb la salut, i la implementació de plans de convivència.

- Promoció d’hàbits i estils de vida saludables.

- Prevenció de riscos laborals.

- Valors democràtics, justícia, igualtat de gènere, desenvolupament de la cultura de la pau i

compromís.

La resiliència és una competència essencial en l'entorn educatiu, especialment en un context marcat per desafiaments i adversitats com els que s'han intensificat durant la pandèmia de la COVID-19. El professorat, com a guia i model per als alumnes, ha de ser capaç de gestionar l'estrès, superar obstacles i adaptar-se als canvis de manera efectiva. 

En concret, els docents ha de tenir estratègies per a:

1. La gestió de l'estrès: els docents s'enfronten a diverses fonts d'estrès, com ara càrregues de treball elevades, situacions de conflicte a l'aula o adaptació a noves tecnologies educatives. La resiliència els permet gestionar aquest estrès de manera constructiva i mantenir un equilibri emocional adequat.

2. L’adaptabilitat: el món de l'educació està en constant evolució, amb canvis legislatius,

innovacions pedagògiques i reptes socials emergents. Els docents han de ser capaços

d'adaptar-se a aquests canvis de manera flexible i positiva, trobant noves estratègies i

solucions davant les adversitats.

3. El modelatge: el professorat és un model per a l’alumnat, i la manera com gestionen els moments difícils pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament de la resiliència dels estudiants. Els docents que mostren una actitud resilient poden inspirar i motivar l’alumnat a superar els seus propis obstacles.

És per això que la formació en resiliència per al professorat és essencial per garantir un entorn educatiu saludable i propiciador de l'aprenentatge. Capacitar els docents per gestionar l'estrès, adaptar-se als canvis i mantenir una actitud resilient no només els beneficia a ells mateixos, sinó també a l’alumnat i a la comunitat educativa en general.

Haim Ginott, psicòleg i educador, afirma:

"He arribat a una conclusió esgarrifosa: jo sóc l'element decisiu a l'aula. És la meva actitud personal la que crea el clima. És el meu humor diari el que determina l'ambient. Com a mestre, posseeixo unpoder enorme: el de fer que la vida d'un nen sigui miserable o feliç... Puc ser un instrument de lesió... o de sanació."

CURS Intel·ligència artificial en educació (IBSTEAM 40 hores)

El primer i més important consell que li donaria a una professora que comença la seva carrera ara mateix seria que es formàs molt bé. 

La formació és, sens dubte, una eina indispensable en la nostra professió docent. Gràcies a una bona formació, el professorat desenvolupa la seva tasca amb seguretat i benestar. La formació ajuda a consolidar la vocació docent, si n'hi ha. I si no n'hi ha, la formació promou una major consciència de la tasca diària. Com més formació, més seguretat en un o una mateixa. Més eficàcia en la programació i avaluació. Millor autopercepció... En definitiva, la formació no té més inconvenient que la dedicació d'unes hores que ja formen part de l'àmbit personal, perquè normalment la formació es fa en hores que no són estrictament laborals. 

I jo mateixa, és clar, m'aplique aqust consell. 

Durant el primer trimestre d'aquest curs 24-25 he realitzat un curs anomenat "Intel·ligència Artificial en eduació". El curs, de 40 hores, ha estat facilitat per Miguel Àngel Peñalver, de l'IBSTEAM, i en general m'ha servit, en primer lloc, per descobrir més aplicacions, diferents de la IA Xat GPT, que ens ajuden a fer millor la feina docent. I en segon lloc també per prendre consciència dels avantatges i d'alguns inconvenients que té l'ús d'aquesta eina tan potent que ja forma part del nostre dia a dia. 

Aquest curs s'organitzava entor a 7 mòduls de continguts, amb diverses tasques de realització obligatòria. 

Mòdul 1: Introducció a la IA

Mòdul 2: Comunicació amb la IA (Pròmpting)

Mòdul 3: Cerca i creació de continguts educatius amb IA

Mòdul 4: Planificació i Disseny de Tasques Docents. 

Mòdul 5: La IA com assistent en el procés d'avaluació. 

Mòdul 6: Personalització de l'Aprenentatge i l'Atenció a la Diversitat amb IA. 

Mòdul 7: El futur de l'Educació amb la IA. 

Els meus treballs del curs: 

Mòdul 2. Tasca 1. Comparació XATBOTS. 
Mòdul 2. Tasca 2. Creació de PROMPTS. 
Mòdul 3. Tasca 1. Exploració de dues eines de generació de continguts. 

Mòdul 4. Tasca 1. Disseny d'una SA usant la IA. 
Mòdul 4. Tasca 2. Creació de sessions de classe amb IA

Mòdul 5. Tasca 1. Creació de materials per a l'avaluació amb eines d'IA. 

Mòdul 5. Tasca 2. Retroacció / Anàlisi de resultats amb eines d'IA.

Mòdul 6. Tasca 1. Com usam la IA per personalitzar l'aprenentatge i oferir l'enfocament DUA. 

Mòdul 7. Tasca 1. Reflexió sobre els canvis metodològics que implica la IA. 

Explorant el potencial de la Intel·ligència Artificial a l'aula

La IA presenta tant oportunitats com reptes. D'una banda, facilita la personalització de l'aprenentatge, el suport immediat i la diversificació dels materials didàctics. D'altra banda, és fonamental ser conscients dels riscos associats, com la possible pèrdua del pensament crític o la dependència excessiva de la tecnologia. Per això, el paper del docent continua sent clau a l'hora de supervisar i adaptar els recursos generats per aquestes eines.

Una de les experiències més enriquidores ha estat l'aplicació dels principis del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA) en la creació de materials didàctics. Gràcies a la IA, he pogut diversificar la representació de la informació, oferir opcions d’expressió i acció per a l’alumnat, i fomentar un compromís més actiu en el procés d'aprenentatge. Aquesta tecnologia pot ajudar-nos a fer que l’educació sigui més inclusiva, adaptant-se a la diversitat de necessitats de l’alumnat d’una manera més eficient.

També he experimentat amb l'ús de ChatGPT per a la creació d'eines d'avaluació, com rúbriques d’autoavaluació, i per generar respostes model per a activitats d’anàlisi de textos. Aquest ús m’ha ajudat a ajustar el nivell de dificultat segons les necessitats de l’alumnat, permetent que cada estudiant pugui avançar al seu ritme i segons les seves capacitats.

A més, m'he endinsat en la creació de contingut multimèdia amb IA, com vídeos educatius, una eina amb un gran potencial per fomentar la creativitat i l'expressió en l'ensenyament. Això sí, sempre amb la responsabilitat de verificar la informació i utilitzar materials respectuosos amb els drets d'autor.

Aquest curs ha estat una experiència transformadora. He après que la IA no substitueix la tasca docent, sinó que pot ser una eina poderosa per optimitzar recursos, personalitzar l'aprenentatge i millorar la inclusió a l’aula. Tot i així, el nostre paper com a docents continua sent fonamental per filtrar, adaptar i donar sentit a les propostes generades per la tecnologia.

Seguiré explorant aquestes eines i compartint experiències, sempre amb l’objectiu d’aprofitar-les de manera responsable per enriquir l’ensenyament i oferir el millor als meus alumnes. I vosaltres, com esteu incorporant la IA a les vostres aules?

La importància de la gestió emocional i relacional a l'aula: Les lliçons del professor Joan Vaello

 La importància de la gestió emocional i relacional a l'aula: les lliçons del professor Joan Vaello Orts

En el món educatiu actual, on les necessitats emocionals i socials dels estudiants prenen un protagonisme cada vegada més gran, la figura de Joan Vaello es destaca per la seva contribució valuosa i transformadora. Psicopedagog, orientador i professor tutor de Psicologia General i Psicologia Evolutiva a la UNED, Joan Vaello ha esdevingut un referent indispensable.

Llibres imprescindibles de Joan Vaello

La seva sèrie de llibres ofereix eines i estratègies pràctiques per a la resolució de conflictes i la millora de la convivència a l’aula. Entre les seves obres més destacades, trobem:

1. Resolució de conflictes en l’aula (2003)

2. Les habilitats socials en l’aula (2005)

3. Com donar classes als que no volen (2007)

4. El professor emocionalment competent (2009)

Camps d’actuació desenvolupats per Joan Vaello

Les aportacions de Vaello es concentren en set camps principals:

1. Anàlisi dels àmbits relacionals: treballar les relacions del professorat amb l'alumnat, altres professors, famílies i interpersonalment.

2. Objectius de les habilitats socials: desenvolupar objectius afectius i instrumentals, i els diferents plans d'actuació (pensar, sentir, dir i fer).

3. Intervenció en educació socioemocional (ESE): estratègies d'autocontrol i anàlisi de situacions problemàtiques.

4. Potenciació de l'autoestima: reforç de la resiliència i la capacitat per entendre les situacions relacionals professor-alumne.

5. Estratègies davant conductes problemàtiques: desenvolupament de tècniques efectives per gestionar el comportament dels alumnes.

6. Empatia i assertivitat: fomentar un clima social positiu i estils de relació interpersonal assertius.

7. Perfils de professorat: identificar i treballar amb diferents perfils de docents per optimitzar la seva tasca educativa.

La gestió d’aula segons Joan Vaello

Vaello posa un èmfasi especial en la gestió d’aula, que inclou el maneig de totes les condicions i variables que es donen en aquest espai. A l’aula es produeixen interaccions constants que poden ser dolces o conflictives, i és responsabilitat del docent aprendre a gestionar aquestes relacions per crear un clima de convivència interpersonal i de treball.

A més, és crucial considerar les relacions intrapersonals, on s’inclouen els processos atencionals i motivacionals. Un docent efectiu sap distribuir la seva atenció entre l’alumnat i fomentar la concentració i l’autonomia dels estudiants. També ha de ser capaç d’identificar i abordar les resistències a l’aprenentatge.

Nivells d’intervenció

Per millorar l’eficàcia educativa, Vaello proposa considerar cinc nivells d’intervenció:

1. Nivell intrapersonal

2. Nivell interpersonal

3. Nivell motivacional

4. Nivell atencional

5. Nivell acadèmic

Un clima harmònic a l’aula eleva l’autoestima, els índexs motivacionals i atencionals, i, finalment, els nivells acadèmics dels estudiants.

Rescat d’alumnat amb problemes

Vaello també aborda la necessitat d’un rescat proactiu de l’alumnat amb problemes, especialment aquells desescolaritzats. Es tracta de planificar actuacions per incloure aquest alumnat no només perquè estiguin presents, sinó perquè vulguin estar-hi. Aquest enfocament implica una cultura de solucions en comptes de queixes, convertint debilitats en fortaleses mitjançant una intervenció contínua i personalitzada.

Bones influències i tutories afectives

Finalment, Vaello destaca la importància de les bones influències i les tutories afectives personalitzades Aquestes tutories, més efectives que les col·lectives, ofereixen un acompanyament continuat i personalitzat, evitant la càrrega excessiva per als docents. 

Detectar tendències positives i treballar hàbits pot ajudar a transformar els estudiants, fomentant l’autoestima i la motivació. La persuasió, basada en vies cognitives, emocionals i de motivació, és clau per conquerir l’atenció i l’interès dels alumnes.

Les estratègies i eines desenvolupades per Joan Vaello són essencials per a qualsevol docent que vulgui millorar el clima emocional i relacional de la seva aula. La seva obra, plena de saviesa pràctica, ens guia cap a una educació més empàtica, assertiva i efectiva, on cada infant o jove té l’oportunitat de créixer i prosperar en un entorn positiu i motivador.